Beethoven 250

L’himne a l’alegria, Beethoven

La Novena de Beethoven no només és una obra meravellosa, és també una obra que crida a la comunitat, que desperta emocions profundes, que desperta el desig de compartir i de trobar-se. Compartir “L’Himne a l’alegria” de Beethoven, a la fi, compartir la joia i la felicitat té un extraordinari valor que resulta cabdal en qualsevol acció transformadora que es vulgui emprendre en el nostre entorn. Per recordar que mai no estaràs sol perquè sol no es pot canviar el món.

La senzilla melodia que va prenent força simbolitza la música que tot ho redimeix. El text exalta les arts i l’amor universal.
Aquesta mateixa estructura, el mateix tema melòdic –tot i que adaptat– i un to poètic similar els retrobem, quinze anys més endavant, al darrer moviment de la Novena Simfonia, a l’anomenat “Himne a l’alegria”, del qual la Fantasia Coral es pot considerar com un gran assaig.
L’origen de l’Himne a l’alegria es remunta a quan Beethoven, als vint-i-dos anys, colpit per la lectura de l’oda An die Freude (A l’alegria) del poeta alemany Friedrich von Schiller, nascut onze anys abans que ell, concep la idea de musicar-lo com a part d’una gran obra simfònica. El projecte, però, possiblement per problemes del poema amb la censura, tot i les diverses aproximacions que en va fent al llarg de la vida –la Fantasia Coral n’és la mostra més rellevant–, va quedant sempre ajornat.
L’any 1822, Beethoven, que ja té més de cinquanta anys i, sord del tot, viu isolat i aclaparat per les dificultats econòmiques, rep providencialment de la Philharmonic Society de Londres la comanda d’una gran obra simfònica. Per al quart moviment, tenint en compte que Schiller ja fa disset anys que és mort i ha esdevingut un ídol popular, decideix tirar endavant el vell projecte de l’“Himne a l’alegria”. Ell mateix escurça i retoca el poema, el vesteix amb una melodia d’aire senzill –derivada, com ja hem dit, del tema que ja havia utilitzat a la Fantasia Coral–, i sobre aquesta base construeix, com en aquella composició, una sèrie de variacions, i crea el crescendo absolutament impressionant que tanca l’obra. La Novena Simfonia, més enllà del fet agosarat d’incloure parts vocals, de l’extensió extraordinària dels moviments i de la rica i innovadora instrumentació, resulta revolucionària i fonamental en la història de la música per la seva temàtica inèdita i d’abast universal: l’exaltació de la fraternitat humana i del poder conciliador i redemptor de l’alegria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s