Beethoven 250

250 aniversari de Beethoven (4)

Comencem un recorregut per la seva obra. Avui serà el torn de la seva Simfonia núm. 6 en Fa major, Op.68 «Pastoral» .

beethoven-paseo-campo

Primer la comentem i si us sembla us proposem unes activitats extretes del dossier pedagògic L’Auditori Educa que podreu realitzar en família si voleu. Som-hi!

Acabada el 1808, es va estrenar el 22 de desembre al Theater an der Wien amb la cinquena. És una de les poques obres programàtiques que va escriure Beethoven, és per això que el mateix compositor la va subtitular Records d’una vida camperola i envoltada de natura.

Aquesta simfonia ens mostra l’altra cara de Beethoven: desenfadada i optimista. Beethoven mateix la va descriure com «més una expressió de sentiments que una pintura». Tot i aquestes paraules, el caràcter descriptiu de l’obra és indubtable, i es referma si verifiquem cada un dels títols dels cinc moviments que la componen, un més dels que contenen les simfonies tradicionals. Són:

1r moviment: allegro ma non troppo. Despertar d’afables sentiments en arribar al camp.

Aquest primer moviment fa servir una melodia popular de Bohèmia com a motiu principal. Això li dona un encant deliciós que anirà augmentant a mesura que es desenvolupi el discurs musical. Si bé a cinquena Beethoven s’apartava de les melodies per fer aparèixer els motius senzills de caràcter rítmic, en aquest cas la riquesa melòdica arriba a cotes sense comparació amb altres composicions del mestre.

2n moviment: andante molto mosso. Escena al costat del rierol.

Una petita joia de subtilíssima inspiració en la qual el compositor fa sonar els cants d’un rossinyol en la flauta, d’una guatlla a l’oboè i d’un cucut al clarinet. Els tres moviments següents s’encadenen sense solució de continuïtat.

3r moviment: allegro. Animada reunió de camperols.

El primer és una festa, una dansa rústica en la qual ressonen els ecos de la música popular alemanya.

4t moviment: allegro. Trons, tempesta.

Una dansa que és interrompuda bruscament per l’esclat d’una violenta tempesta. Escoltem la força que pot arribar a tenir la natura. Per aconseguir-ho, Beethoven afegeix a la formació habitual de l’orquestra dues trompetes, dos trombons, un flautí i les timbales.

5è moviment: allegreto. Himme dels pastors, sentiment d’alegria i gratitud després de la tempesta.

Torna la calma en un moviment, feliç i seré, que condueix l’obra a una conclusió que gairebé podria qualificar-se de majestuosa.

Com a curiositat has de saber que el 1940 Walt Disney va fer servir aquesta simfonia a la pel·lícula d’animació Fantasia. La interpretació corre a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia, dirigida per Leopold Stokowski.

Activitat.  IV La tempesta

Que n’és d’important, la tonalitat que tria un compositor per elaborar la seva obra! Compara la sisena simfonia, en Fa Major, plena d’energia i llum, amb la cinquena, en do menor, una obra escrita en una tonalitat fosca i fins i tot dramàtica. Pensa que quan un músic llegeix per primer cop una partitura, les primeres pistes interpretatives les troba en la tonalitat, en el ritme i la disposició de les notes que observa, i escolta interiorment, i en les indicacions de caràcter que el compositor deixa escrites. Fem-nos les següents preguntes: – Quina és la primera idea que ens ve al cap quan pensem en determinats colors. – I si pensem en un ingredient culinari? Escoltem l’escala de Fa major, cantem-la i diem quines idees ens venen al cap? Per alguns compositors romàntics, Fa Major és una tonalitat que incita a l’arravatament, a la força i fins i tot a la fúria, unes característiques pròpies de la natura. I Beethoven en fa un bon ús. Per això no és casualitat que el compositor de bandes sonores Hans Zimmer la faci servir quan ha d’escriure la música de pel·lícules bèl·liques o d’acció. Comprova-ho si vols. El fragment comença fent sonar una fina pluja amanida amb petits sons amenaçadors, preàmbul del que sentirem a continuació de cop i bruscament: la fúria desfermada de llamps i trons que ens sorprenen i a la vegada ens commouen. La partitura és absolutament descriptiva i romàntica, ben bé com si es tractés d’una banda sonora. Vols posar-li imatges tot fent un muntatge audiovisual? Fixa’t com l’obra acaba amb un raig de llum. L’inici i el final d’una obra són importantíssims per a la nostra percepció auditiva i emocional. Els músics s’agafen a aquestes imatges mentals per tal de provocar emocions molt contrastades en el públic. Potser quan estiguis escoltant el concert podries també fixar-te en les expressions facials dels músics i com el cos acompanya aquests canvis de dinamisme tan exagerats. Segur que serà el millor moment per fer-ho. Torna a enfocar el teu zoom! Potser t’agradaria llegir un text, no gaire llarg, als teus companys introduint canvis d’expressió sobtats: cops de veu forts i frases declamades en veu baixa, subtilment xiuxiuejades. Diverteix-te observant els ulls i les cares que posen. Ara observem als músics quan interpreten aquest moviment.

I aquí teniu la simfonia sencera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s